Al nostre país devem als romans un dels principals impulsos en el subministrament d’aigua potable. La ciència de la conducció d’aigües es desenvolupa en el món hel·lènic, entre els segles IV i I aC i en destaquen obres d’enginyeria com les d’Arquimides de Siracusa. Tarragona (la Tarraco romana) és sens dubte una de les ciutats on més obres públiques relacionades amb el subministrament i ús de l’aigua podem trobar. Tenim:
- canals,
- aqüeductes,
- distribuïdors,
- conduccions,
- fonts,
- nimfeus,
- cisternes,
- i, en aquest cas, d’evacuació, clavegueres.
Durant l’Edat Mitjana foren els pous i les fonts naturals les principals fonts de subministrament. L’anomenat “privilegi de les aigües” que atorgaven els reis foren cabdals per a moltes poblacions.
Cerqueu en un diccionari o enciclopèdia (podeu fer servir la Viquipèdia o el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans) les definicions dels termes en negreta i il·lustreu-les amb fotografies d'exemple, si pot ser, de llocs catalans. Mireu l'exemple amb la pauraula "pont", que passa sobre el nostre riu:
 |
| Pont romà d'Oix (Girona) |
pont
1 1 m. [LC] [OP] Construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. Un pont de pedra, de ferro. Les arcades d’un pont. Pont suspès, penjant. Pont llevadís. Pont giratori. Pont grua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada