"Les dones d'aigua, aloges o goges, encantades, paitides o nimfes de llacs són éssers de la mitologia catalana, éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça: els estanys, els torrents i salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs i les deus, les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres daurades, tons d'aram, o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, destrenades, que els cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d'haver-ne vist d'alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos o amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir; tanmateix són mortals, bé que arriben a viure més enllà de mil anys" (Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure ).
Reprodueix una llegenda popular de la mitologia catalana sobre les dones d'agua (altrament dites goges/goja, encantades o encantàries i paitida/paitides), o bé sobre altres habitants de les aigues interiors catalanes propis del folklore català.
Hauries de poder localitzar aquestes llegendes -així com il·lustracions adients- a través de la xarxa d'internet.
 |
| Unes dones d'aigua |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada